Gran Migjornale 2018


Gràcies a tothom que ho ha fet possible! Els dies 11 i 12 d'agost vaig tenir l'oportunitat de tornar a participar, en una nova edició, d'un dels esdeveniments culturals de referència a l'illa.








Síntesi conceptual d'una tesi

El paisatge com espai d'immersió en el procés creatiu. 
L'experiència a Menorca com a vivència personal (2014)


Per més informació vegeu: http://hdl.handle.net/10803/285039

Logotip per Amics del Museu de Menorca


El procés és sempre intuïtiu, sinó perd part de la seva naturalesa. La inspiració brolla quan vol i no es pot controlar, però és evident també que la situació és molt més favorable si aquesta et veu treballar.

Aquest treball respon a la voluntat, per part d'Amics del Museu de Menorca, de renovar la imatge del seu logotip, partint de la idea de fer quelcom que evidentment funcioni i s'adapti als nous temps. Però sobretot també, mantenint part de 'l'essència' del logotip anterior i, per tant, intentar no trair-lo. En síntesi, es podria entendre com un treball més de disseny gràfic, seguint uns paràmetres, i normes -que pot 'imposar' qui sol·licita l'encàrrec, o bé el propi creador-, i veient-se condicionat per unes pautes que es podrien entendre com una manca de llibertat, per tant també una manca de creativitat. En el fons, però, si fem una breu revisió d'aquests aspectes, ens adonem que tot procés d'elaboració conté en menor o major mesura certs punts clau o 'd'inspiració' que permeten encaminar el treball, i adonar-nos que la imatge que busquem realment funciona i ens serveix, que sintonitza amb els objectius del treball i alhora aporta quelcom més enllà dels seus propis límits estrictament 'pràctics'.

Les primeres proves i propostes inicials, com a manera de familiaritzar-se amb la imatge del logotip, passen per elaborar un seguit de variacions de color, respectant estrictament la forma del logotip original. Però un cop analitzats els resultats, i deixat passar un temps prudencial per deixar fluir la reflexió i la crítica, ens adonem que no és precisament el tipus d'imatge que volem. Ja que, en el fons, només ha estat un primer contacte i no s'ha canviat 'res' per renovar-ne la imatge.




En aquest cas, més enllà de la imatge i la seva aparença, vaig creure interessant i favorable poder-me documentar millor sobre la peça ceràmica del món talaiòtic menorquí que representa l'antic logotip. Ja que, d'aquí vaig intuir que en podria extreure pistes sobre la funció i el significat. Per tant, em permetria fer-ne un millor ús per portar-ho al terreny personal, i alhora a la creació per la col·lectivitat. Les pistes no han estat moltes, i com en la gran part d'aquestes troballes talaiòtiques, han estat més els nous dubtes i interrogants que ens qüestionen coses constantment, que els resultats o les evidències 'científiques', en podríem dir, que ens decantin cap a un cantó o a l'altre.



L'objecte en qüestió, és l'anomenat 'vas de fons alt' o 'vas de doble fons'. Segons alguns autors, es pot concloure que aquest objecte de ceràmica té moltes similituds amb vasos hel·lenístics -utilitzats per contenir o cremar perfums-, i es creu que es podia haver adoptat algun tipus de culte a la Deessa Demeter, estès per tot el mediterrani. Es tractaria d'una adopció d'elements litúrgics i rituals de fora de l'illa. Pel que fa als elements característics i singulars d'aquesta peça, tot i que no es poden classificar i estandaritzar amb facilitat, passarien, un gran nombre d'ells, per tenir una cartel·la que era elaborada amb una pàtina vermellosa, a sobre de la qual s'inserien motius decoratius.




La forma sembla no variar massa. Però, en canvi, els motius decoratius mantenen cert grau de variabilitat i 'llibertat', més en sintonia amb les mans de quin elaborava la peça que no pas fruit d'un determinat període estilístic. Aquest aspecte ens interessa força, ja que no tots semblen evocar un dibuix amb motius vegetals tot recordant una espiga, sinó que en certa manera el traç es simplifica o es capgira a voluntat de qui realitza la peça.



Per tant, a banda de les consideracions i retocs que es varen fer tot seguit respecte la forma i l'estructura del vas, es considera clau poder-li donar -a la cartel·la-, aquest aire d'expressivitat i llibertat sense renunciar en cap cas a la seva suposada funció votiva i ritual. És a través d'aquesta escletxa 'd'incertesa' on l'art i la creativitat acostumen a trobar el seu espai de suggeriment, evocació i confort.



Gran Migjornale 2016


Una nova edició de la Gran Migjornale, en la qual hi vaig tornar a participar, es va celebrar els dies 14 i 15 d'agost. Gràcies a tothom que ho ha fet possible!









'Per camins i parets'



Exposició de pintures d'obra inèdita i recent. 



"Quan no hi ha més horitzó, que terra i camins, les cames pesen, la mirada fa solcs i s'enlluerna"



En certa manera s'evoca la mirada de quan pujes a dalt d'algun turó o muntanya, i mires cap avall i enllà. Tampoc es pot negar, potser, la "influència" de les imatges en satèl·lit actuals, que en certa forma, a través d'una mirada d'ocell, ens porten a llocs que no hi podem accedir d'altra manera. No són cap lloc en concret, però poden ser diversos llocs al mateix temps. 

Indubtablement tenen part de "l'essència" de Menorca, i estan realitzats de forma imaginària amb la selecció de molts dibuixos previs abans de realitzar les pintures.



Exposició al Chauvoncourt


Dissabte, 18 de juny de 2016, es va inaugurar l'exposició de pintures i escultures al Bar-Restaurant Chauvoncourt. Obert tot l'estiu! Gràcies Christophe per fer-ho possible i pel vernissatge.







Chauvoncourt 
Plaça Nova, 39. Alaior (07730), Menorca.